L’obra de Guillaume de Machaut en el Manuscrit Mòdena, Biblioteca Estense, a.M.5.24


Document Type
Master's final project
Resum
Entre finals del segle XIV i principis del XV es data la redacció del Manuscrit Mòdena, Biblioteca Estense, .M.5.24, un dels principals manuscrits del moment que han arribat als nostres dies, essent un element culminant pel que fa a la penetració de l’art polifònic francès a la Itàlia d’inicis del ‘400. En ell es copien quatre peces de Guillaume de Machaut i l’únic poema de l’autor francès musicat per un altre compositor. En els treballs sobre el manuscrit molt sovint s’obvien aquestes quatre peces, i l’estudi sobre Machaut es fa quasi exclusivament des de les fonts franceses. Aquest treball pretén respondre, sobretot, a dues preguntes: Què ens poden explicar aquestes peces sobre el procés d’afrancesament de la música italiana? Què ens poden explicar sobre la difusió de l’obra de Machaut pel vell continent?Resumen
Entre finales del siglo XIV y principios del XV se data la redacción del Manuscrito Módena, Biblioteca Estense, .M.5.24, uno de los principales manuscritos del momento que han llegado a nuestros días, convirtiéndose en un elemento culminante en cuanto a la penetración del arte polifónico francés en la Italia de principios del siglo XV. En él se copian cuatro piezas de Guillaume de Machaut y el único poema del autor francés musicado por otro compositor. En los trabajos sobre el manuscrito, muy a menudo se obvian estas cuatro piezas y el estudio sobre Machaut se hace casi exclusivamente desde las fuentes francesas. Este trabajo pretende responder sobre todo a dos preguntas: ¿Qué nos pueden explicar estas piezas sobre el proceso de afrancesamiento de la música italiana? ¿Qué nos pueden contar sobre la difusión de la obra de Machaut por el viejo continente?Abstract
Between the late fourteenth and early fifteenth centuries, the writing of the Manuscript Modena, Biblioteca Estense, .M.5.24, one of the manuscripts of the time that has reached us today, was a culminating element in terms of the penetration of French polyphonic art in early 15th-century Italy. In it are copied four pieces by Guillaume de Machaut and the only poem of his set to music by another composer. In works on the manuscript, these four pieces are often overlooked, and the study of Machaut is almost exclusively based on French sources. This work aims to respond mainly to two questions: What can these pieces tell us about the process of the “afrancesamiento” of Italian music? What can they tell us about the spread of Machaut's work across the continent?Note
El treball i els resums d’aquesta pàgina han estat elaborats per l’autor/a, que n’assumeix íntegrament la responsabilitat de redacció i revisió.
Author
Collaborators
Language
Catalan
Publication date
2015-03-03Extension
84 p.
Subject (LEMAC)
Keywords
Recommended citation
This citation was generated automatically.
Documents to download
This item appears in the following Collection(s)
- ESM sèrie - TFM [25]
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
La Principessa Filosofa/I Due Gobbi una qüestió de recuperació de patrimoni
Sansen Calderó, Robin (2023-06)Aquest treball té el seu origen en l'exhumació de dues partitures inèdites del segle XVIII: l'obertura de La Principessa Filòsofa, de Carles Baguer, i el segon acte de I due Gobbi, de Marcos Portugal. ...Este trabajo tiene su origen en la exhumación de dos partituras inéditas del siglo XVIII: la obertura de La Principessa Filòsofa, de Carles Baguer, y el segundo acto de I due Gobbi, de Marcos Portugal. ...This paper has its origins after the exhumation of two unpublished scores from the 18th century: the overture for La Principessa Filosofa by Carles Baguer and the Second Act of Marco's Portugal, I Due ... -
La notación del staccato de W.A Mozart. ¿Qué significan los puntos y los strokes?
Abela Cruz, Gustavo (2022-06)La notació de Wolfgang Amadeus Mozart respecte a l'articulació ha estat motiu de debat musical, especialment en la segona meitat del segle XX. L'ambigüitat entre dos hipotètics signes de staccato (punt ...La notación de Wolfgang Amadeus Mozart con respecto a la articulación ha sido motivo de debate musical, especialmente en la segunda mitad del siglo XX. La ambigüedad entre dos hipotéticos signos de ...Wolfgang Amadeus Mozart's notation of articulation has been the subject of musical debate, especially in the second half of the twentieth century. The ambiguity between two hypothetical staccato signs ... -
Dies Irae, la seqüència perdurable: anàlisi i comparació de diferents lectures de la seqüència gregoriana en la història de la música
Requesens Roca, Pol (2015-07-09)La seqüència gregoriana “Dies Irae” s'ha convertit en un material musical àmpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a les seves obres. Però, a mesura que han passat els ...La secuencia gregoriana “Dies Irae” se ha convertido en un material musical ampliamente utilizado por compositores para dotar de un significado concreto a sus obras. Pero, con el paso del tiempo, se ...The Gregorian “Dies Irae” sequence has become a musical material widely used by composers to give a concrete meaning to their works. However, over time, it can be observed that the objective composers ...







