Les relacions entre les estructures formals de la música i el llenguatge

Abstract

Aquest treball explora, des d’una perspectiva generativa de l’anàlisi de l’harmonia tonal, el modelatge formal de la semicadència; particularment, quan va seguida d’un reinici en la tònica. Prenent la referència de com la teoria lingüística generativa analitza la interacció entre els dominis sintàctic i prosòdic del llenguatge, el problema de la forma del període paral·lel s’emmarcarà en termes d’interfície entre l’estructura harmònica i l’estructura agrupativa. Assumint una anàlisi de subordinació per a la representació sintàctica (harmònica) de la forma del període paral·lel, proposarem una restricció d’alineament entre l’harmonia i l’estructura agrupativa, segons la qual les tòniques de ramificació esquerra requereixen ser inici de grup, i les de ramificació dreta requereixen ser final de grup. L’emergència de dominants en posició final de grup (i, per tant, de les semicadències) abans de reinicis de tònica serà una conseqüència natural de la intervenció d’aquesta restricció d’alineament, en interacció amb restriccions de bona formació agrupativa que són potencialment compartides amb el domini prosòdic del llenguatge.

Este trabajo explora, desde una perspectiva generativa del análisis de la armonía tonal, el modelaje formal de la semicadencia; particularmente, cuando va seguida de un reinicio en la tónica. Tomando la referencia de cómo la teoría lingüística generativa analiza la interacción entre los dominios sintáctico y prosódico del lenguaje, el problema de la forma del periodo paralelo se enmarcará en términos de interfaz entre la estructura armónica y la estructura agrupativa. Asumiendo un análisis de subordinación para la representación sintáctica (armónica) de la forma del periodo paralelo, propondremos una restricción de alineamiento entre la armonía y la estructura agrupativa, según la cual las tónicas de ramificación izquierda requieren ser inicio de grupo, y las de ramificación derecha requieren ser final de grupo. La emergencia de dominantes en posición final de grupo (y, por tanto, de las semicadencias) antes de reinicios de tónica será una consecuencia natural de la intervención de esta restricción de alineamiento, en interacción con restricciones de buena formación agrupativa que son potencialmente compartidas con el dominio prosódico del lenguaje.

This work explores, within a generative framework of analysis of tonal harmony, the formal modeling of the half cadence; particularly, that involving a tonic restart after the dominant interruption. Taking the reference of how linguistic generative theory analyzes the interaction between the syntactic and the prosodic domains of language, the problem of the parallel period form will be framed in terms of the interface between harmonic structure and grouping structure. Assuming a subordination approach on the syntactic (harmonic) representation of the parallel period form, an alignment constraint between harmony and grouping will be proposed, according to which left-branching tonics are required to be group-initial, and right-branching tonics are required to be group-final. The emergence of group-final dominants (i.e. half cadences) before tonic restarts will be a natural consequence of the intervention of this harmony-grouping alignment constraint, in interaction with grouping well-formedness constraints that are potentially shared with the prosodic domain of language.