. Obre en una nova finestra.Logo gencat
Menú
  • Imatge usuariInicia sesión. Obre en una nova finestra.
  • Imatge menúContacto
  • Menú idioma Idioma: esfletxa cap avallfletxa cap avall
    • Català
    • English
Cercador

RDE - Repositorio del Departamento de Educación y Formación Profesional

  • Principal
  • Información sobre el repositorio
. Obre en una nova finestra.Logotip de la Generalitat

|RDE - Repositorio del Departamento de Educación y Formación Profesional

Imatge capçalera
  • Principal 
  • Escola Superior de Música de Catalunya 
  • ESM sèrie - TFG 
  • Ver ítem 

Ver ítem 

  • Compartir en Twitter
  • Compartir en Facebook
  • Compartir en Telegram
  • Compartir en WhatsApp
  • Imprimir
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Las cuerdas del violín barroco

Autor/a: Vilar Segura, Víctor
Fecha de publicación: 2019-06
URI: http://hdl.handle.net/20.500.12694/7205

 
Resum
Les cordes són un element clau per a la pràctica històrica del violí. Tot i això, no n’ha sobreviscut cap exemplar fins als nostres dies, fet que fa necessària una investigació interdisciplinària per conèixer com haurien pogut ser. En aquest treball presento un estat de la qüestió que recull allò que he pogut aprendre a partir dels diferents estudis realitzats al respecte. En primer lloc, exposo la problemàtica de la interpretació organològica i els diversos postulats existents. A continuació, ofereixo un resum dels aspectes de la física que m’han semblat més rellevants en relació amb les cordes del violí. Finalment, descric la informació recollida dels investigadors sobre els tipus de cordes, els processos de fabricació, els gruixos, les tensions, etc. Malgrat tot el que he après, concloc constatant la impossibilitat de saber amb certesa com eren realment les cordes del passat. Tanmateix, l’intent d’apropar-nos a aquest coneixement utòpic és, alhora, un requisit i una mostra de compromís com a intèrprets de la música històrica.

Resumen
Las cuerdas son un elemento clave para la práctica histórica del violín. Sin embargo, no ha sobrevivido ninguna hasta nuestros días, por lo que resulta necesaria una investigación interdisciplinar para conocer cómo pudieron haber sido. En este trabajo presento un estado de la cuestión que recoge todo lo que he podido aprender a partir de los diferentes estudios realizados al respecto. En primer lugar, expongo la problemática de la interpretación organológica y sus distintos postulados. A continuación, ofrezco un resumen de aquellos aspectos de la física que he considerado relevantes en relación con las cuerdas del violín. Finalmente, describo la información reunida sobre los tipos de cuerdas, sus procesos de fabricación, calibres, tensiones, etc. Pese a todo lo aprendido, concluyo constatando la imposibilidad de conocer con certeza cómo fueron las cuerdas del pasado. No obstante, el intento de aproximarnos a este conocimiento utópico constituye a la vez un requisito y una muestra de compromiso como intérpretes de la música histórica.

Abstract
Strings are a fundamental element in historical violin performance. However, none have survived to the present day, making interdisciplinary research necessary to understand how they might have been. In this work, I present a state of the question that summarizes what I have learned from the various studies conducted on the topic. First, I outline the challenges of organological interpretation and its different theoretical positions. Next, I summarize the physical aspects that I have considered relevant in relation to violin strings. Finally, I describe the information available regarding different types of strings, their manufacturing processes, gauges, tensions, and so on. Despite all that has been learned, I conclude that it is ultimately impossible to know with certainty how early strings were. Nevertheless, attempting to approach this utopian knowledge constitutes both a requisite and a demonstration of commitment for historically informed performers.

Colaboradores
Escola Superior de Música de Catalunya
Poletti, Paul
Lengua
Castellano
Extensión
84 p.
Tipo de documento
Proyecto / Trabajo fin de carrera o de grado
Nota
El treball i els resums d’aquesta pàgina han estat elaborats per l’autor/a, que n’assumeix íntegrament la responsabilitat de redacció i revisió.
Licencia
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Mostrar el registro completo del ítem

Documentos para descargar

TFG Víctor Vilar Segura.pdf

1.422Mb

Materias (LEMAC)
Violí--Construcció
Cordes--Fabricació
Violí--Història
Violí, Música per a--Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)
Instruments de corda fregada
Pràctica de l'execució (Música)--S. XVII
Pràctica de l'execució (Música)--S. XVIII
Palabras clave
TFG Música antiga
Altmétricas

Estadísticas
Visualizaciones
...
Descargas
...
Ver estadísticas completas

Citación recomendada

 
 Esta citación se ha generado automáticamente.
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
  • ESM sèrie - TFG [302]

Ítems relacionados

Mostrando ítems relacionados por Título y Materia.

  • Thumbnail

    Edición crítica del Quinteto II op.1 de Gaetano Brunetti (1744c – 1798) 

    Ikenoya, Saya (2020-06)
    Escrit el 1771, el Quintet op. 1 núm. 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) mai va ser publicat. Aquest treball indaga en l’estat de la qüestió, amb components d’investigació original. La recuperació ...
    Compuesto en 1771, el Quinteto op. 1 n.º 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) nunca fue publicado. Este trabajo indaga en el estado de la cuestión, con componentes de investigación original. La ...
    Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798)’s Quintet Op. 1 No. 2 was composed in 1771 but never published. This dissertation investigates the state of the play, with components of original research. Recovering ...
  • Thumbnail

    L'ús de la costella en el violí : una facilitat o un obstacle per la interpretació? 

    Bugliari Renzi, Elena (2021-06)
    Avui en dia la majoria dels violinistes utilitzen la costella, però en la primera meitat del segle XX la majoria tocaven sense. Per què hi ha hagut aquest canvi? Quins avantatges i desavantatges comporta? ...
    A día de hoy la mayoría de violinistas utilizan la almohadilla, sin embargo, en la primera mitad del siglo XX la mayoría tocaban sin ella. ¿Por qué ha habido este cambio? ¿Qué ventajas o desventajas ...
    Nowadays, most violinists use the shoulder rest; however, in the first half of the 20th century, most of them played the violin without it. Why did this change occur? What are the advantages and ...
  • Thumbnail

    La Cantata a Europa a l’entorn del segle XVIII: música da camera italiana del Barroc tardà 

    Valls i Puig, Anna (2013-07-23)
    La cantata "da camera" italiana va tenir la seva màxima esplendor durant el segle XVII i als principis del XVIII. A partir de l’anàlisi d’obres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i ...
    La cantata "da camera" italiana tuvo su máximo esplendor durante el siglo XVII y a principios del XVIII. A partir del análisis de obras de cuatro compositores (Albinoni, Scarlatti, Caldara y Vivaldi), ...
    The Italian cantata "da camera" had its golden age during the seventeenth century and the early eighteenth century. Through the analysis of the works of four composers (Albinoni, Scarlatti, Caldara, and ...

Visualiza

Todo el repositorioPor ámbitos y coleccionesPor autor/aPor títuloPor tipo de documentoPor materiaPor fecha de publicaciónEsta colecciónPor autor/aPor títuloPor tipo de documentoPor materiaPor fecha de publicación

Mi cuenta

AccederRegistro

Estadísticas

Ver Estadísticas de uso

Sigue las redes sociales del Departamento de Educación y Formación Profesional:

  • Icona de Twitter
  • Icona de Facebook
  • Icona d'Instagram
  • Icona de LinkedIn
  • Icona de Youtube
  • Icona de compartir
Logo generalitat
  • Aviso legal
  • Accesibilidad
  • Política de cookies
  • Mapa web