. Obre en una nova finestra.Logo gencat
Menú
  • Imatge usuariInicia sessió. Obre en una nova finestra.
  • Imatge menúContacte
  • Menú idioma Idioma: cafletxa cap avallfletxa cap avall
    • Castellano
    • English
Cercador

RDE - Repositori del Departament d'Educació i Formació Professional

  • Inici
  • Informació sobre el repositori
. Obre en una nova finestra.Logotip de la Generalitat

|RDE - Repositori del Departament d'Educació i Formació Professional

Imatge capçalera
  • Inici 
  • Escola Superior de Música de Catalunya 
  • ESM sèrie - TFG 
  • Visualitza l'element 

Visualitza l'element 

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
  • Comparteix a Telegram
  • Comparteix a WhatsApp
  • Imprimeix
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Las cuerdas del violín barroco

Autor/a: Vilar Segura, Víctor
Data de publicació: 2019-06
URI: http://hdl.handle.net/20.500.12694/7205

 
Resum
Les cordes són un element clau per a la pràctica històrica del violí. Tot i això, no n’ha sobreviscut cap exemplar fins als nostres dies, fet que fa necessària una investigació interdisciplinària per conèixer com haurien pogut ser. En aquest treball presento un estat de la qüestió que recull allò que he pogut aprendre a partir dels diferents estudis realitzats al respecte. En primer lloc, exposo la problemàtica de la interpretació organològica i els diversos postulats existents. A continuació, ofereixo un resum dels aspectes de la física que m’han semblat més rellevants en relació amb les cordes del violí. Finalment, descric la informació recollida dels investigadors sobre els tipus de cordes, els processos de fabricació, els gruixos, les tensions, etc. Malgrat tot el que he après, concloc constatant la impossibilitat de saber amb certesa com eren realment les cordes del passat. Tanmateix, l’intent d’apropar-nos a aquest coneixement utòpic és, alhora, un requisit i una mostra de compromís com a intèrprets de la música històrica.

Resumen
Las cuerdas son un elemento clave para la práctica histórica del violín. Sin embargo, no ha sobrevivido ninguna hasta nuestros días, por lo que resulta necesaria una investigación interdisciplinar para conocer cómo pudieron haber sido. En este trabajo presento un estado de la cuestión que recoge todo lo que he podido aprender a partir de los diferentes estudios realizados al respecto. En primer lugar, expongo la problemática de la interpretación organológica y sus distintos postulados. A continuación, ofrezco un resumen de aquellos aspectos de la física que he considerado relevantes en relación con las cuerdas del violín. Finalmente, describo la información reunida sobre los tipos de cuerdas, sus procesos de fabricación, calibres, tensiones, etc. Pese a todo lo aprendido, concluyo constatando la imposibilidad de conocer con certeza cómo fueron las cuerdas del pasado. No obstante, el intento de aproximarnos a este conocimiento utópico constituye a la vez un requisito y una muestra de compromiso como intérpretes de la música histórica.

Abstract
Strings are a fundamental element in historical violin performance. However, none have survived to the present day, making interdisciplinary research necessary to understand how they might have been. In this work, I present a state of the question that summarizes what I have learned from the various studies conducted on the topic. First, I outline the challenges of organological interpretation and its different theoretical positions. Next, I summarize the physical aspects that I have considered relevant in relation to violin strings. Finally, I describe the information available regarding different types of strings, their manufacturing processes, gauges, tensions, and so on. Despite all that has been learned, I conclude that it is ultimately impossible to know with certainty how early strings were. Nevertheless, attempting to approach this utopian knowledge constitutes both a requisite and a demonstration of commitment for historically informed performers.

Col·laboradors/ores
Escola Superior de Música de Catalunya
Poletti, Paul
Llengua
Castellà
Extensió
84 p.
Tipus de document
Projecte/Treball fi de carrera o de grau
Nota
El treball i els resums d’aquesta pàgina han estat elaborats per l’autor/a, que n’assumeix íntegrament la responsabilitat de redacció i revisió.
Llicència
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Mostra el registre complet de l'element

Documents per descarregar

TFG Víctor Vilar Segura.pdf

1.422Mb

Matèries (LEMAC)
Violí--Construcció
Cordes--Fabricació
Violí--Història
Violí, Música per a--Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)
Instruments de corda fregada
Pràctica de l'execució (Música)--S. XVII
Pràctica de l'execució (Música)--S. XVIII
Paraules clau
TFG Música antiga
Altmètriques

Estadístiques
Visualitzacions
...
Descàrregues
...
Veure estadístiques completes

Citació recomanada

 
 Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
  • ESM sèrie - TFG [302]

Ítems relacionats

Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.

  • Miniatura

    Edición crítica del Quinteto II op.1 de Gaetano Brunetti (1744c – 1798) 

    Ikenoya, Saya (2020-06)
    Escrit el 1771, el Quintet op. 1 núm. 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) mai va ser publicat. Aquest treball indaga en l’estat de la qüestió, amb components d’investigació original. La recuperació ...
    Compuesto en 1771, el Quinteto op. 1 n.º 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) nunca fue publicado. Este trabajo indaga en el estado de la cuestión, con componentes de investigación original. La ...
    Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798)’s Quintet Op. 1 No. 2 was composed in 1771 but never published. This dissertation investigates the state of the play, with components of original research. Recovering ...
  • Miniatura

    L'ús de la costella en el violí : una facilitat o un obstacle per la interpretació? 

    Bugliari Renzi, Elena (2021-06)
    Avui en dia la majoria dels violinistes utilitzen la costella, però en la primera meitat del segle XX la majoria tocaven sense. Per què hi ha hagut aquest canvi? Quins avantatges i desavantatges comporta? ...
    A día de hoy la mayoría de violinistas utilizan la almohadilla, sin embargo, en la primera mitad del siglo XX la mayoría tocaban sin ella. ¿Por qué ha habido este cambio? ¿Qué ventajas o desventajas ...
    Nowadays, most violinists use the shoulder rest; however, in the first half of the 20th century, most of them played the violin without it. Why did this change occur? What are the advantages and ...
  • Miniatura

    La Cantata a Europa a l’entorn del segle XVIII: música da camera italiana del Barroc tardà 

    Valls i Puig, Anna (2013-07-23)
    La cantata "da camera" italiana va tenir la seva màxima esplendor durant el segle XVII i als principis del XVIII. A partir de l’anàlisi d’obres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i ...
    La cantata "da camera" italiana tuvo su máximo esplendor durante el siglo XVII y a principios del XVIII. A partir del análisis de obras de cuatro compositores (Albinoni, Scarlatti, Caldara y Vivaldi), ...
    The Italian cantata "da camera" had its golden age during the seventeenth century and the early eighteenth century. Through the analysis of the works of four composers (Albinoni, Scarlatti, Caldara, and ...

Visualitza

Tot el repositoriPer àmbits i col·leccionsPer autor/aPer títolPer tipus de documentPer matèriaPer data de publicacióAquesta col·leccióPer autor/aPer títolPer tipus de documentPer matèriaPer data de publicació

El meu compte

EntraRegistre

Estadístiques

Veure estadístiques d'ús

Segueix les xarxes socials del Departament d'Educació i Formació Professional:

  • Icona de Twitter
  • Icona de Facebook
  • Icona d'Instagram
  • Icona de LinkedIn
  • Icona de Youtube
  • Icona de compartir
Logo generalitat
  • Avís legal
  • Accessibilitat
  • Política de galetes
  • Mapa web