Hípsters i música indie: una aproximació a les retòriques de l’autenticitat

Abstract

Des del moment que els hipsters comencen a fer-se visibles com a subcultura en la societat contemporània, es converteixen en un objectiu regular d’escarni i de crítiques implacables. A través d’una revisió crítica de la literatura existent i del material en línia, aquest treball pretén oferir una descripció de la cultura hipster, explicar quines són les facetes que disgusten de la seva identitat i analitzar per què se'ls relaciona tan íntimament amb la música indie. Una mirada en profunditat als fonaments de la subcultura hipster i a l’ideari de la música indie revela que totes dues comparteixen discursos d’autenticitat que poden expressar-se simbòlicament mitjançant l’estil o l’estètica sonora, entre d’altres. Els resultats d’aquest treball de recerca mostren al hipster com un producte de la societat postmoderna neoliberal que obliga a buscar noves maneres de pensar les subcultures i evidencien que la dicotomia comercial-alternatiu, tan crucial en els discursos de la música popular dels últims anys, ja no és tan categòrica.

Desde el momento en que los hipsters comienzan a hacerse visibles como subcultura en la sociedad contemporánea, se convierten en un objetivo regular de mofa y críticas implacables. A través de una revisión crítica de la literatura existente y del material en línea, este trabajo pretende ofrecer una descripción de la cultura hipster, explicar cuáles son las facetas que disgustan de su identidad y analizar por qué se les relaciona con la música indie. Una mirada en profundidad a las bases de la subcultura hipster y al ideario de la música indie revela que ambas comparten discursos de autenticidad que pueden expresarse simbólicamente mediante el estilo o la estética sonora, entre otros. Los resultados de este trabajo muestran al hipster como un producto de la sociedad posmoderna y neoliberal que obliga a buscar nuevas formas de pensar las subculturas y evidencian que la dicotomía comercial-alternativo, tan crucial en los discursos de la música popular de los últimos años, ya no es tan categórica.

Since hipsters have become more visible as a subculture in contemporary society, they are starting to appear as a regular target of criticism and satire. Through a critical review of existing literature on hipsters and an analysis of online data, this study provides an outline of hipster culture, explains what facets of their identity make them the subject of such unrelenting scorn, and analyzes why they are related to indie music. An in-depth look at the bases of the hipster subculture and the ideology of indie music reveals that both share discourses of authenticity that can be expressed symbolically through style or sound aesthetics, among others. The results of this work show the hipster as a product of postmodern, neoliberal society that forces us to look for new ways of thinking about subcultures and show that the commercial-alternative dichotomy, crucial to popular music discourses of the last years, is not so categorical anymore.