Gustav Leonhardt i els seus registres discogràfics de J.S. Bach: una aproximació estilística a les gravacions de la partita BWV 829

Abstract

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha estat un dels pioners en el revival de la música antiga i és una figura clau en el desenvolupament de la interpretació de la música per a clavicèmbal en la segona meitat del segle XX. L’evolució tècnica, la construcció d’instruments cada cop més fidels als exemplars originals, l’ampliació del repertori i la manera com s’interpreta van de la mà d’aquest intèrpret. La hipòtesi que es pretén demostrar al llarg d’aquest treball és que Gustav Leonhardt va viure una evolució interpretativa al llarg de la seva carrera. S’investiga a partir de la comparació discogràfica de les dues gravacions de la Partita BWV 829 de J. S. Bach enregistrades al 1968 i al 1986, amb divuit anys de diferència.

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha sido uno de los pioneros en el revival de la música antigua y una figura clave para el desarrollo de la interpretación de la música para clavecín de la segunda mitad del siglo XX. La evolución técnica, la construcción de instrumentos cada vez más cercanos a los ejemplares originales, la ampliación del repertorio y la manera en que se interpreta van de la mano de este intérprete. La hipótesis que se quiere demostrar a lo largo de este trabajo es que Gustav Leonhardt vivió una evolución interpretativa a lo largo de su carrera. Se investiga a partir de la comparación discográfica de las dos grabaciones de la Partita BWV 829 de J. S. Bach, grabadas en 1968 y en 1986, con 18 años de diferencia.

Gustav Leonhardt (1928-2012) was one of the pioneers of the early music revival and a key figure in the development of the interpretation of music for harpsichord in the second half of the 20th century. The technical developments, the progress in harpsichord construction —becoming increasingly faithful to the original instruments— and the extension of the repertoire, as well as how it is performed, go hand in hand with this musician. The dissertation developed in the following pages aims to demonstrate that Gustav Leonhardt experienced an interpretative evolution throughout his career. This hypothesis is investigated in light of the comparison of his two recordings of the Partita BWV 829 by J. S. Bach, recorded in 1968 and 1986.