Veus andrògines? La performance musical com a creadora d'identitats de gènere en els contratenors actuals

Abstract

Aquest treball té la intenció d'explorar el concepte de performance musical, entesa des d'un punt de vista el més ampli possible, com a creadora d'identitats de gènere. El centre d'aquest treball és un estudi de cas de quatre contratenors actuals i s'analitzarà el seu discurs de gènere a través de diferents mitjans. Tenint en compte que el repertori més interpretat per aquests cantants són els rols operístics dels castrats dels segles XVII i XVIII, es traça una línia històrica que explica la continuïtat entre aquestes dues tipologies de cantants i que a més ens ajudarà a explicar per què la veu aguda pot ser una eina per a la subversió d'una masculinitat hegemònica fonamentada en la dicotomia de gènere que es va establir a la Il·lustració.

In this undergraduate dissertation, I want to explore the concept of musical performance in its widest sense as a creator of gender identities. The core of this dissertation is a case study of four contemporary countertenors, and their gender discourse will be analyzed throughout different types of media. Being aware that the most interpreted repertoire by these singers are the operatic roles of seventeenth- and eighteenth-century castrati, a historical line that explains the continuity between both singer typologies will be drawn. This line will also help to understand how the high male voice can be a medium for the subversion of hegemonic masculinity, wich has its origins in the dichotomic gender model that was established in the Age of Enlightenment.

Este trabajo tiene la intención de explorar el concepto de performance musical, entendida desde un punto de vista lo más amplio posible, como creador de identidades de género. El centro de este trabajo es un estudio de caso de cuatro contratenores actuales y se analizará su discurso de género a través de diferentes medios. Teniendo en cuenta que el repertorio más interpretado por parte de estos cantantes son los roles operísticos de los castrados de los siglos XVII y XVIII, se traza una línea histórica que explica la continuidad entre estas dos tipologías de cantantes y que además ayudará a explicar por qué la voz aguda puede ser una herramienta para la subversión de una masculinidad hegemónica fundamentada en la dicotomía de género que se estableció en la Ilustración.