Més enllà de la cobla: el repertori per a tenora en formacions simfòniques

Abstract

El repertori simfònic per a tenora és un camp molt desconegut entre els intèrprets d'aquest instrument i poc estudiat des del punt de vista musicològic. Tot i això, tot feia pensar que hi havia d'haver repertori simfònic, ja que la tenora es va crear al segle XIX per a ser tocada en bandes militars i orquestres simfòniques, concebuda com a oboè tenor. Aquest treball està encarat a estudiar com i per què s'ha incorporat la tenora en formacions simfòniques, tant bandes com orquestres, des de la presentació que en va fer Andreu Toron a Perpinyà el 1850 fins a l'actualitat, per observar què passa en cadascun dels períodes històrics, polítics i socials, i també per entendre els motius pels quals diversos compositors han utilitzat l'instrument en les seves obres — a partir de l'estudi de l'encàrrec de l'obra, de l'intèrpret i del moment de l'estrena. Per a fer-ho, s'ha pres com a punt de partida un llistat d'obres no exhaustiu elaborat en el procés de recerca.

El repertorio sinfónico para tenora es un campo muy desconocido entre los intérpretes de este instrumento y poco estudiado desde el punto de vista musicológico. Aun así, todo apuntaba a que debía haber repertorio sinfónico, ya que la tenora se creó en el siglo XIX para ser tocada en bandas militares y orquestas sinfónicas, concebida como oboe tenor. Este trabajo pretende estudiar cómo y por qué se ha incorporado la tenora en formaciones sinfónicas, tanto bandas como orquestas, desde la presentación que hizo Andreu Toron de ella en Perpiñán en 1850 hasta la actualidad, para observar qué pasa en cada uno de los períodos históricos, políticos y sociales, y también para entender los motivos por los que diferentes compositores han utilizado el instrumento en sus obras — a partir del estudio del encargo de la obra, del intérprete y del momento del estreno. Para ello, se ha tomado como punto de partida un listado de obras no exhaustivo elaborado en el proceso de investigación.

The symphonic repertoire for the tenora is a little-known field among performers of this instrument and has been scarcely studied from a musicological point of view. However, everything suggests that a symphonic repertoire must have existed, since the tenora was created in the nineteenth century to be played in military bands and symphonic orchestras, conceived as a tenor oboe. This work is focused on studying how and why the tenora has been incorporated into symphonic formations, both wind bands and orchestras, from the presentation given by Andreu Torón in Perpignan in 1850 until today, to observe what happens in each of the historical, political, and social periods, and also to understand the reasons why several composers have used the instrument in their works — based on the study of the commission of the work, the performer, and the date of the premiere. To do this, a non-exhaustive list of works compiled during the research process was taken as the starting point.