El

Abstract

Aquest treball explora l’expressió contemporània del folklore en el panorama musical nacional i tracta de descobrir si hi ha hagut un auge de propostes que l’incorporen dins la seva obra en la darrera dècada, i per què. Per tal d’aconseguir-ho, es profunditzarà en les significacions del folklore que es tenen des de dos àmbits de l’esfera musical: els espais mediàtics i els artistes que l’utilitzen en la seva creació. Per això, s’han tractat els constructes de folklore i d’etnicitat al territori espanyol, així com els estudis de gènere dins la pròpia disciplina. Aquesta incursió teòrica ha permès analitzar els discursos i imaginaris sobre el folklore dels espais mediàtics, a partir de l’estudi concret del Festival Folk Internacional Tradicionàrius i de la Fira Mediterrània de Manresa, i entendre de quina manera Rodrigo Cuevas, artista elegit com a representant del fenomen, utilitza el folklore com a vehicle de reivindicació.

Este trabajo explora la expresión contemporánea del folklore en el panorama musical nacional y trata de descubrir si ha habido un auge de propuestas que lo incorporen en su obra en la última década. Para conseguirlo, se profundizará en las significaciones del folklore desde dos ámbitos de la esfera musical: los espacios mediáticos y los artistas que lo utilizan en su creación. Por ello, se han tratado los constructos de folklore y etnicidad en el territorio español, así como los estudios de género dentro de la propia disciplina. Esta incursión teórica ha permitido analizar los discursos e imaginarios sobre el folklore de los espacios mediáticos, a partir del estudio concreto del Festival Folk Internacional Tradicionàrius y de la Fira Mediterrània de Manresa, y entender de qué manera Rodrigo Cuevas, artista escogido como representante del fenómeno, utiliza el folklore como vehículo de reivindicación.

This dissertation aims to explore the contemporary expression of folklore in the national musical scene, and to find out if there has been a significant increase of projects that incorporate it in their work in the last decade. To achieve this, we will explore the conception of folklore from two sectors within the musical sphere: the media spaces and the artists who use it in their creation. Because of this, we have dealt with the constructs of folklore and ethnicity in the Spanish territory, and gender studies within the discipline itself. This theoretical incursion has allowed us to analyse the discourses and imaginaries regarding folklore in media spaces, based on a specific study of the Festival Folk Internacional Tradicionàrius and the Fira Mediterrània de Manresa, and to understand how Rodrigo Cuevas, the artist chosen as representative of the phenomenon, uses folklore as a vehicle for his activism.