Seguidilles, fandangos i boleros a les sonates ibèriques per tecla dels compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Soler
Document Type
Master's final project
Resum
Aquest projecte neix amb la finalitat d’oferir una perspectiva sobre les sonates ibèriques de les dècades centrals del segle XVIII, i, en concret, dels cèlebres compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Soler, centrada en alguns dels balls de major popularitat a l’època, com són les seguidilles, els fandangos i els boleros. Algunes de les sonates ibèriques d’aquests compositors es corresponen amb molts dels paràmetres que condicionen aquests balls i, com a conseqüència, són sonates que poden ser ballades, tot i que desconeixem si a l’època s’interpretaven amb ballarins. Al voltant d’aquest tema se’ns formulen algunes preguntes referents al gènere i l’estil de les sonates, o a la relació dels seus compositors amb els moviments culturals de la ciutat de Madrid que podien haver propiciat aquesta connexió.Resumen
Este proyecto nace con la finalidad de ofrecer una perspectiva sobre las sonatas ibéricas de las décadas centrales del siglo XVIII, concretamente de los célebres compositores Domenico Scarlatti, José de Nebra y Antoni Soler, centrada en algunos de los bailes de mayor popularidad en la época, como son las seguidillas, los fandangos y los boleros. Algunas de las sonatas ibéricas de estos compositores se corresponden con muchos de los parámetros que condicionan estos bailes y, como resultado, son sonatas que pueden ser bailadas, aunque desconocemos si, en la época, se interpretaban con bailarines. En torno a este tema se formulan algunas preguntas referentes al género y al estilo de las sonatas, o a la relación de sus compositores con los movimientos culturales de la ciudad de Madrid que podrían haber propiciado esta conexión.Abstract
This project aims to offer a perspective on the Iberian sonatas of the 18th century, especially those written by Domenico Scarlatti, José de Nebra, and Antoni Soler, and based on some of the most popular dances of that time, like the seguidilla, fandango, and bolero. Some of these sonatas deal with most of the parameters that also identify these dances and, consequently, can be danced, although we don’t really know if they were performed that way at the time. Regarding this subject, we can formulate some questions referring to the genre and style of the sonatas, or to the relationship of their composers with the cultural movements in Madrid that could have favored this connection during that period.Note
El treball i els resums d’aquesta pàgina han estat elaborats per l’autor/a, que n’assumeix íntegrament la responsabilitat de redacció i revisió.
Author
Collaborators
Language
Catalan
Publication date
2015-03-02Extension
88 p.
Subject (LEMAC)
Keywords
Recommended citation
This citation was generated automatically.
Documents to download
This item appears in the following Collection(s)
- ESM sèrie - TFM [28]
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
Gustav Leonhardt i els seus registres discogràfics de J.S. Bach: una aproximació estilística a les gravacions de la partita BWV 829
Hernández Barrios, Irene (2017-11-27)Gustav Leonhardt (1928-2012) ha estat un dels pioners en el revival de la música antiga i és una figura clau en el desenvolupament de la interpretació de la música per a clavicèmbal en la segona meitat ...Gustav Leonhardt (1928-2012) ha sido uno de los pioneros en el revival de la música antigua y una figura clave para el desarrollo de la interpretación de la música para clavecín de la segunda mitad del ...Gustav Leonhardt (1928-2012) was one of the pioneers of the early music revival and a key figure in the development of the interpretation of music for harpsichord in the second half of the 20th century. ... -
Sebastián de Albero: una revisión de las recercatas de sus obras para clavicordio o piano forte
Quiroga González, Jorge (2025-07)El present projecte de recerca pretén analitzar les Recercatas de Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) incloses a les seves Obres per a clavicordi o piano forte (Madrid, s. f.). Aquest volum té la ...El presente proyecto de investigación pretende analizar las Recercatas de Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) habidas en sus Obras para clavicordio o piano forte (Madrid, s. f.). Este volumen tiene ...This research project aims to analyse the Recercatas by Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) included in his Obras para clavicordio o piano forte (Madrid, n.d.). This volume is notable for its unique ... -
Edición crítica del Quinteto II op.1 de Gaetano Brunetti (1744c – 1798)
Ikenoya, Saya (2020-06)Escrit el 1771, el Quintet op. 1 núm. 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) mai va ser publicat. Aquest treball indaga en l’estat de la qüestió, amb components d’investigació original. La recuperació ...Compuesto en 1771, el Quinteto op. 1 n.º 2 de Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798) nunca fue publicado. Este trabajo indaga en el estado de la cuestión, con componentes de investigación original. La ...Gaetano Brunetti (ca. 1744 - 1798)’s Quintet Op. 1 No. 2 was composed in 1771 but never published. This dissertation investigates the state of the play, with components of original research. Recovering ...





