Cantan

Abstract

A Menorca, els propagandístics Festivals de la Cançó Menorquina (1964-1967) i les seves cançons gesten el concepte de cançó menorquina, que imagina i conceptualitza l’illa com un espai paradisíac en un moment de creixement turístic. Tot i que no van ser els únics, el grup Los Parranderos (1962-1997) esdevé símbol d’aquest gènere, creant i popularitzant noves cançons – juntament amb el músic Josep Lluís Ortega Monasterio i el poeta Tòfol Mus – en la mateixa línia discursiva. El treball analitza quins són els imaginaris creats per aquestes cançons i com van en paral·lel amb la situació sociocultural de l’illa. Alhora, explica com, inserint-se en algunes situacions i pràctiques socials i culturals, les cançons configuren també la identitat dels menorquins i com aquests es relacionen amb l’illa.

En Menorca, los propagandísticos Festivales de la Canción Menorquina (1964-1967) y sus canciones gestan el concepto de canción menorquina, que imagina y conceptualiza la isla como un espacio paradisíaco en un momento de crecimiento turístico. Aunque no fueron los únicos, el grupo Los Parranderos (1962-1997) se convierte en símbolo de este género, creando y popularizando nuevas canciones – junto con el músico Josep Lluís Ortega Monasterio y el poeta Tòfol Mus – en la misma línea discursiva. El trabajo analiza cuáles son los imaginarios creados por estas canciones y cómo van en paralelo con la situación sociocultural de la isla. Asimismo, explica cómo, insertándose en algunas situaciones y prácticas sociales y culturales, las canciones configuran también la identidad de los menorquines y cómo estos se relacionan con la isla.

In Menorca, the propagandistic Festivals de la Cançó Menorquina (Menorcan Song Festivals) (1964-1967) and their songs produce the concept of the cançó menorquina (Menorcan song), which imagines and conceptualizes the island as a paradisiacal space during a period of touristic growth. Although they were not the only ones, the group Los Parranderos (1962-1997) became a symbol of this genre, creating and popularizing new songs – along with the musician Josep Lluís Ortega Monasterio and the poet Tòfol Mus – in the same discursive line. This work analyzes the imaginaries created by these songs and how they parallel the socio-cultural situation of the island. At the same time, it aims to explain how, by engaging in some social and cultural situations and practices, the songs also shape the identity of Menorcans and how they relate to the island.