Dones compositores en l'escena musical de la Barcelona actual: presència i discursos en l'activitat concertística, pedagògica i divulgativa a partir del cas de l’Auditori

Abstract

Actualment, la presència de les dones compositores a les sales de concert i als centres d’educació musical professionals i superiors és escassa i, en alguns casos, inexistent, a causa de la tradició invisibilitzadora que conservem des de fa més d’un segle. Aquest treball posa el focus en analitzar el perquè d’aquesta desigualtat i en determinar en quins contextos és més favorable la programació d’obres d’autoria femenina. Les dades referents a la programació, obtingudes de les institucions de l’Esmuc i l’Auditori, ens indiquen que la presència femenina és molt limitada, i que cal que els espais de caràcter públic i, sobretot, d’àmbits formatius, potenciïn la recerca en repertori femení i es responsabilitzin de la presa de decisions en aquest àmbit.

Actualmente, la presencia de las mujeres compositoras en las salas de concierto y en los centros de educación musical profesionales y superiores es escasa y, a veces, inexistente, a causa de la tradición invisibilizante que conservamos desde hace más de un siglo. Este trabajo se centra en analizar el porqué de esta desigualdad y en determinar en qué contextos es más favorable la programación de obras de autoría femenina. Los datos referentes a la programación, obtenidos de las instituciones de la Esmuc y de L’Auditori, nos indican que la presencia femenina es muy limitada, y que hace falta que los espacios de carácter público y, por encima de todo, de ámbitos formativos, potencien la investigación en repertorio femenino y se responsabilicen de la toma de decisiones en este ámbito.

Currently, the presence of female composers in concert halls and higher musical education is scarce and, sometimes, non-existent, reflecting an invisibilizing tradition that has lasted for centuries. This essay focuses on analyzing the reason for this inequality and determining in which contexts the programming of works by female authors is more favorable. The data regarding the programming obtained from the institutions of L’Auditori and the Esmuc indicate that the female presence is very limited, and that it is necessary for spaces of a public nature, and, above all, for training contexts, to enhance research in the female repertoire and to take responsibility for decision-making in this area.