La microtonalidad en el canto gregoriano: una reinterpretación de la notación alfabética del F-M0f H 159

Abstract

Aquest treball proposa una nova lectura de la modalitat en el repertori gregorià, a través de l'anàlisi de certs símbols presents en un tonari del segle XI (H 159 de Montpellier) i plantejant la hipòtesi d'una pràctica microtonal en aquesta música. Per a això, s'analitzen aquests símbols en relació amb les fonts històriques, tant anteriors (Boeci) com contemporànies (Guido d'Arezzo) i posteriors (Marchetto de Pàdua). A partir d'aquest estudi, s'analitzen una sèrie de peces musicals pertanyents al tonari.

Este trabajo propone una nueva lectura de la modalidad en el repertorio gregoriano, a través del análisis de ciertos símbolos presentes en un tonario del siglo XI (F-MOf H 159) y planteando la hipótesis de una práctica microtonal en esta música. Para ello, se analizan dichos símbolos en relación con las fuentes históricas, tanto anteriores (Boecio) como contemporáneas (Guido d’Arezzo) y posteriores (Marchetto de Padua). A partir de este estudio, se analizan una serie de piezas musicales pertenecientes al tonario.

This work proposes a new interpretation of modality in the Gregorian repertoire through the analysis of certain symbols present in an 11th-century tonary (H 159 of Montpellier) and by hypothesizing a microtonal practice in this music. To this end, these symbols are analyzed in relation to historical sources, both earlier (Boethius) and contemporary (Guido of Arezzo) , as well as later (Marchetto of Padua). Based on this study, a series of musical pieces belonging to the tonary are analyzed.