Inicia sesión
Contacto
La fantasia il·lustrada : la fantasia lliure en la segona meitat del segle XVIII
Tipo de documento
Proyecto / Trabajo fin de carrera o de grado
Resumen
La Fantasia Il·lustrada és un treball d’investigació entorn la fantasia lliure, gènere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir d’un extens buidatge bibliogràfic, en els coneixements sobre aquest gènere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix l’empremta que va deixar en l’estètica d’aquells anys, la qual justifica la seva vàlua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal d’aconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats estètiques de meitat de segle, sobre l’art de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la pràctica improvisativa.
La Fantasia Il·lustrada es un trabajo de investigación entorno a la fantasia libre, género compositivo de la segunda mitad del siglo XVIII. Profundiza, a partir de un extenso vaciado bibliográfico, en los conocimientos sobre este género olvidado, ubicándolo en su entorno musical y social, y reconociendo la huella que dejó en la estética de esos años, la cual justifica su valía y el clamor para reivindicar el reconocimiento que se merece. A tal fin, este trabajo elabora sobre las diferentes realidades estéticas de mitad de siglo, sobre el arte de la jardinería, sobre Carlp Philipp Emanuel Bach, y sobre la práctica improvisativa.
La Fantasia Il·lustrada is a research paper about the free fantasy, compositive genre of the second half of the eighteenth century. It deepens, thanks to a vast bibliographical reading, to the knowledges about this forgotten genre, locating its place within its musical and social environment, and spotting the trace it left in the aesthetics of those years, that which proves its value and the claim for the recognition it deserves. To that end, this research elaborates on the different aesthetic realities of the middle of the century, on the garden art, on Carl Philipp Emanuel Bach, and on the improvisative practice.
Lengua
Catalán
Fecha de publicación
2014-04-10Extensión
43 p.
Materias (LEMAC)
Documentos para descargar
576.4Kb
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
- ESM sèrie - TFG i TFM [250]
Derechos
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
Ítems relacionados
Mostrando ítems relacionados por Título y Materia.
-
La Cantata a Europa a l’entorn del segle XVIII : música da camera italiana del Barroc tardà
(2013-07-23)La cantata da camera italiana va tenir el seu màxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de l’anàlisi d’obres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) ...La cantata da camera italiana tuvo su máximo esplendor durante el siglo XVII y principios del XVIII. A partir del análisis de obras de cuatro compositores (Albinoni, Scarlatti, Caldara y Vivaldi) se ...Italian cantata da camera had its golden age during the seventeenth century and beginning of the eighteenth. Through the analysis of the works of four composers (Albinoni, Scarlatti, Caldara and Vivaldi) ... -
Música d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cuba
(2013-07-10)No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents ...No podemos pensar en una tradición musical latinoamericana si no es a partir de la relación y confrontación de las culturas indígenas, africanas y europeas, entendidas desde la colonización hasta las ...In order to understand the Latin American musical tradition, we need to have a close look at the connections and relationships that have taken place among the Indigenous, African and European cultures ... -
L'ornamentació lliure en les sonates metòdiques de Telemann
(2014-07)Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentació de la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'intèrpret la seva improvisació. És, per tant, ...Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentación de la melodía en los movimientos lentos a menudo no se escribía en las partituras, y se dejaba en manos del intérprete su improvisación. Se ...During the first half of the eighteenth century it was common not to write down ornamentations in slow movements. It's improvisation was left at performer's will. This is one of the interpretative ...
