Una mirada a l'escola pianística catalana

Abstract

L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de la segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això, ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com els més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.

El objetivo de estudio de este trabajo es la Escuela Pianística Catalana desde la segunda mitad del siglo XIX hasta principios del XX. El interés principal se ha basado en conocer y determinar si existe una línea pedagógica continua con rasgos interpretativos comunes que permitan catalogarla como tal. Para tal fin, ha sido necesario recurrir al fondo sonoro que se conserva y a las fuentes documentales de compositores y pianistas que lo conforman: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol y Enric Granados, considerados los más relevantes. Así pues, de acuerdo con los elementos técnicos y musicales localizados y analizados, he podido concluir que la idea de Escuela Pianística Catalana, probablemente, se acerca más a una visión eminentemente romántica que a científica.

The area of study of this research has been the Catalan Piano School from the second half of the nineteenth century to the early twentieth century. The main interest is to examine and determine whether there exists a continuous pedagogical line with common interpretative characteristics, which would allow it to be classified as such. For this reason, it has been necessary to consult the main sound and documentary sources of the most relevant composers and pianists, such as Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol, and Enric Granados. According to the technical and musical elements detected and analysed, I conclude that the idea of a Catalan Piano School is probably closer to an eminently romantic vision than to a scientific one.