Seguidilles, fandangos i boleros a les sonates ibèriques per tecla dels compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Soler

Abstract

Aquest projecte neix amb la finalitat d’oferir una perspectiva sobre les sonates ibèriques de les dècades centrals del segle XVIII, i en concret dels cèlebres compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Soler, centrada en alguns dels balls de major popularitat a l’època com són les seguidilles, els fandangos i els boleros. Algunes de les sonates ibèriques d’aquests compositors es corresponen amb molts dels paràmetres que condicionen aquests balls i com a conseqüència són sonates que poden ser ballades, tot i que desconeixem si a l’època s’interpretaven amb ballarins. Al voltant d’aquest tema se’ns formulen algunes preguntes referents al gènere i l’estil de les sonates o a la relació dels seus compositors amb els moviments culturals de la ciutat de Madrid que podien haver propiciat aquesta connexió.

Este proyecto nace con la finalidad de ofrecer una perspectiva sobre las sonatas ibéricas de las décadas centrales del siglo XVIII, concretamente de los célebres compositores Domenico Scarlatti, José de Nebra y Antoni Soler, centrada en algunos de los bailes de mayor popularidad en la época, como son las seguidillas, los fandangos y los boleros. Algunas de las sonatas ibéricas de estos compositores se corresponden con muchos de los parámetros que condicionan estos bailes y, como resultado, son sonatas que pueden ser bailadas, aunque desconocemos si en la época se interpretaban con bailarines. Entorno a este tema se formulan algunas preguntas referentes al género y al estilo de las sonatas o a la relacion de sus compositores con los movimientos culturales de la ciudad de Madrid que podrian haber propiciado esta conexion.

This project has the aim to offer a perspective about the iberian sonates of the XVIIIth century, specially those written by Domenico Scarlatti, José de Nebra and Antoni Soler, and based in some of the most popular dances in that time, like seguidilla, fandango and bolero. Some of those sonates deal with most of the parameters that also identify these dances and, consequently, can be danced although we don’t really know if they were performed like that in that time. Around that subject, we can formulate some questions referring to the genre and style of the sonates or the relationship of their composers whith the cultural movements in Madrid that could have favoured this connection during that period.