Pensamiento en la encrucijada de Adorno
Tipus de document
Projecte/Treball fi de carrera o de grau
Resum
Adorno es un referente en la disciplina musicológica. Convencido de que el hombre a través de la dialéctica materialista podía entender el mundo y cambiarlo, consideraba que el arte no debía ser mero exponente de la sociedad, sino fermento de ese cambio. La sociedad debía transformarse a sí misma desde ella misma, y el arte, producto de la sociedad, era un medio para ello. Ante el fenómeno fetichista de la sociedad industrializada, éste debía presentarse como antítesis de la misma, siendo la única vía posible para la conservación de su carácter de verdad el aislamiento. En el ámbito musical fue Schönberg quien se mostró distante al público de su tiempo a través de una música antagónica y disonante que reflejaba el momento de horror, angustia y barbarie del hombre contemporáneo.
Adorno és un referent en la disciplina musicològica. Convençut que l’home a través de la dialèctica materialista podia entendre el món i canviar-lo, considerava que l’art no havia de ser un mer exponent de la societat, sinó el motor d’aquest canvi. La societat s’havia de transformar des d’ella mateixa, i l’art, producte de la societat, n’era un mitjà. Davant del fenomen fetitxista de la societat industrialitzada, aquest s’havia de presentar com la seva antítesi, essent l’aïllament l’única via possible per a la conservació del seu caràcter de veritat. En l’àmbit musical fou Schönberg qui es va mostrar distant respecte del públic del seu temps amb una música antagònica i dissonant, que reflectia el moment d’horror, angoixa i barbàrie de l’home contemporani.
Adorno is a key theorist in the musicological field. He was convinced that human being could understand the world and change it through a materialism dialectics. He considered that art should not be just an exponent of the society, but the driving force of this shift. Society had to be transformed from itself, and art, result of this society, was the means. In an industrialized and fetishistic society, the art must be the anthitesis of this society, and isolation was the unique possible means for the preservation of its true character. In musical field, Schönberg was the composer who moved away from the public with an antagonistic and dissonant music, which reflected the moment of horror, anguish and barbarity of the contemporary human being.
Autor/a
Llengua
Castellà
Data de publicació
2011-12-22Extensió
106 p.
Matèries (LEMAC)
Documents per descarregar
947.0Kb
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
- ESM sèrie - TFG i TFM [250]
Drets
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
Ítems relacionats
Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.
-
L’altre Segon Quintet : anàlisi formal i rítmic de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davis
Casares Alcobé, Joan (2015-07-06)“L’altre Segon Quintet. Anàlisi formal i rítmic de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davis” és un estudi històric i analític de la música ...“El otro Segundo Quinteto. Análisis formal y rítmica de la evolución de la interpretación del repertorio en los conciertos en directo del Segundo Quinteto de Miles Davis” es un estudio histórico y ...“The other Second Quintet”. Formal and rhythmical analysis of the evolution on the interpretation of the live repertoire of the Second Miles Davis Quintet” is a historic and analytic study on Miles Davis ... -
Schönberg i Pahissa : de les avantguardes al dodecafonisme i la intertonalitat
Carrasco Martínez, Júlia (2015-07-15)El dodecafonisme d’Arnold Schönberg i la intertonalitat de Jaume Pahissa, son corrents compositives que sorgeixen de les avantguardes musicals del segle XX, que van voler trencar amb l’estètica artística ...El dodecafonismo de Arnold Schönberg y la intertonalidad de Jaime Pahissa, son corrientes compositivas que surgen de las vanguardias musicales del siglo XX, que quisieron romper con la estética artística ...The twelve-tone system of Arnold Schönberg and the intertonality of Jaume Pahissa, are both compositive ways that came from the musical avant-gardes from the 20th century, who wanted to break with the ... -
Gérard Grisey : la cuantificación temporal deducida de los procesos perceptivos
Arana Rodríguez, Bienvenido (2011-12-14)En el presente trabajo, tratamos diferentes perspectivas sobre la poética, estrategias compositivas y repercusión perceptiva del tiempo en la música de Gérard Grisey. En el primer capítulo, abordamos ...En aquest treball, tractem diferents perspectives sobre la poètica, estratègies compositives i repercussió perceptiva del temps en la música de Gérard Grisey. Al primer capítol, exposem la concepció del ...In this paper, we discuss different views about poetic, composition procedures and perceptive repercussion of time in the music of Gérard Grisey. In the first chapter, we trait the conception of time ...