. Obre en una nova finestra.Logo gencat
Menú
  • Imatge usuariInicia sessió. Obre en una nova finestra.
  • Imatge menúContacte
  • Menú idioma Idioma: cafletxa cap avallfletxa cap avall
    • Castellano
    • English
Cercador

RDE - Repositori del Departament d'Educació i Formació Professional

  • Inici
  • Informació sobre el repositori
. Obre en una nova finestra.Logotip de la Generalitat

|RDE - Repositori del Departament d'Educació i Formació Professional

Imatge capçalera
  • Inici 
  • Escola Superior de Música de Catalunya 
  • ESM sèrie - TFG 
  • Visualitza l'element 

Visualitza l'element 

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
  • Comparteix a Telegram
  • Comparteix a WhatsApp
  • Imprimeix
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Pensamiento en la encrucijada de Adorno

Autor/a: García Amezaga, Nekane
Data de publicació: 2011-12-22
URI: http://hdl.handle.net/20.500.12694/7104

 
Resum
Adorno és un referent en la disciplina musicològica. Convençut que l’home, a través de la dialèctica materialista, podia entendre el món i canviar-lo, considerava que l’art no havia de ser un mer exponent de la societat, sinó el motor d’aquest canvi. La societat s’havia de transformar des d’ella mateixa, i l’art, producte de la societat, n’era un mitjà. Davant del fenomen fetitxista de la societat industrialitzada, aquest s’havia de presentar com la seva antítesi, essent l’aïllament l’única via possible per a la conservació del seu caràcter de veritat. En l’àmbit musical fou Schönberg qui es mostrà distant respecte del públic del seu temps, amb una música antagònica i dissonant que reflectia el moment d’horror, angoixa i barbàrie de l’home contemporani.

Resumen
Adorno es un referente en la disciplina musicológica. Convencido de que el hombre, a través, de la dialéctica materialista podía entender el mundo y cambiarlo, consideraba que el arte no debía ser mero exponente de la sociedad, sino fermento de ese cambio. La sociedad debía transformarse a sí misma desde sí misma, y el arte, producto de la sociedad, era un medio para ello. Ante el fenómeno fetichista de la sociedad industrializada, este debía presentarse como antítesis de la misma, siendo la única vía posible para la conservación de su carácter de verdad el aislamiento. En el ámbito musical fue Schönberg quien se mostró distante del público de su tiempo a través de una música antagónica y disonante que reflejaba el momento de horror, angustia y barbarie del hombre contemporáneo.

Abstract
Adorno is a key theorist in the musicological field. He was convinced that human beings could understand the world and change it through a material dialectic. He considered that art should not be just an exponent of society, but the driving force behind this shift. Society had to be transformed by itself, and art, as a result of this society, was the means. In an industrialized and fetishistic society, art must be the antithesis of this society, and isolation was the only possible means for the preservation of its true character. In the musical field, Schönberg was the composer who moved away from the public with antagonistic and dissonant music, which reflected the moment of horror, anguish, and barbarity of the contemporary human being.

Col·laboradors/ores
Escola Superior de Música de Catalunya
Polo Pujadas, Magda, 1965-
Llengua
Castellà
Extensió
106 p.
Tipus de document
Projecte/Treball fi de carrera o de grau
Nota
El treball i els resums d’aquesta pàgina han estat elaborats per l’autor/a, que n’assumeix íntegrament la responsabilitat de redacció i revisió.
Llicència
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 3.0 International
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
Mostra el registre complet de l'element

Documents per descarregar

PF Nekane Garcia Amezaga.pdf

947.0Kb

Matèries (LEMAC)
Musicologia
Adorno, Theodor W., 1903-1969--Estètica
Schoenberg, Arnold, 1874-1951--Crítica i interpretació
Paraules clau
TFG Musicologia
Altmètriques

Estadístiques
Visualitzacions
...
Descàrregues
...
Veure estadístiques completes

Citació recomanada

 
 Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
  • ESM sèrie - TFG [302]

Ítems relacionats

Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.

  • Miniatura

    L’altre Segon Quintet: anàlisi formal i rítmic de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davis 

    Casares Alcobé, Joan (2015-07-06)
    “L’altre Segon Quintet. Anàlisi formal i rítmica de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davis” és un estudi històric i analític de la música ...
    “El otro Segundo Quinteto. Análisis formal y rítmico de la evolución de la interpretación del repertorio en los conciertos en directo del Segundo Quinteto de Miles Davis” es un estudio histórico y ...
    “The Other Second Quintet: Formal and Rhythmic Analysis of the Evolution of the Interpretation of the Live Repertoire of the Second Miles Davis Quintet” is a historical and analytical study of Miles ...
  • Miniatura

    Schönberg i Pahissa: de les avantguardes al dodecafonisme i la intertonalitat 

    Carrasco Martínez, Júlia (2015-07-15)
    El dodecafonisme d’Arnold Schönberg i la intertonalitat de Jaume Pahissa són corrents compositives que sorgeixen de les avantguardes musicals del segle XX, que van voler trencar amb l’estètica artística ...
    El dodecafonismo de Arnold Schönberg y la intertonalidad de Jaime Pahissa son corrientes compositivas que surgen de las vanguardias musicales del siglo XX, que quisieron romper con la estética artística ...
    The twelve-tone system of Arnold Schönberg and the intertonality of Jaume Pahissa are both compositional approaches that emerged from the musical avant-gardes of the 20th century, which sought to break ...
  • Miniatura

    Gérard Grisey: la cuantificación temporal deducida de los procesos perceptivos 

    Arana Rodríguez, Bienvenido (2011-12-14)
    En aquest treball, tractem diferents perspectives sobre la poètica, les estratègies compositives i la repercussió perceptiva del temps en la música de Gérard Grisey. Al primer capítol, exposem la concepció ...
    En el presente trabajo, tratamos diferentes perspectivas sobre la poética, las estrategias compositivas y la repercusión perceptiva del tiempo en la música de Gérard Grisey. En el primer capítulo, ...
    In this paper, we discuss different views about poetics, compositional procedures, and the perceptive effects of time in the music of Gérard Grisey. In the first chapter, we address the conception of ...

Visualitza

Tot el repositoriPer àmbits i col·leccionsPer autor/aPer títolPer tipus de documentPer matèriaPer data de publicacióAquesta col·leccióPer autor/aPer títolPer tipus de documentPer matèriaPer data de publicació

El meu compte

EntraRegistre

Estadístiques

Veure estadístiques d'ús

Segueix les xarxes socials del Departament d'Educació i Formació Professional:

  • Icona de Twitter
  • Icona de Facebook
  • Icona d'Instagram
  • Icona de LinkedIn
  • Icona de Youtube
  • Icona de compartir
Logo generalitat
  • Avís legal
  • Accessibilitat
  • Política de galetes
  • Mapa web