Música i esport: un model d'organització de l'estudi a partir de la teoria de l'entrenament

Abstract

La interpretació musical posseeix una estreta relació amb l’esport d’elit. Els músics han de tocar a intensitats realment altes durant llargs períodes de temps, i han de fer-ho amb la millor qualitat musical. Per tant, els mètodes tradicionals d’estudi no són suficients per a satisfer aquestes necessitats. L’objectiu del present treball és investigar sobre la pràctica musical des de la perspectiva de la teoria de l’entrenament esportiu, i aplicar-la durant una temporada completa, de manera que es pugui demostrar com la planificació de l’estudi pot millorar significativament l’eficiència de l’activitat artística.

La interpretación musical posee una estrecha relación con el deporte de élite. Los músicos deben tocar a intensidades realmente altas durante largos periodos de tiempo, y tienen que hacerlo con la mejor calidad musical. Por tanto, los métodos tradicionales de estudio no son suficientes para satisfacer estas necesidades. El objetivo del presente trabajo es investigar acerca de la práctica musical desde la perspectiva de la teoría del entrenamiento deportivo, y aplicarla durante una temporada completa, de modo que se pueda demostrar cómo la planificación del estudio puede mejorar significativamente la eficiencia de la actividad artística.

Musical interpretation has a close relationship with elite sport. Musicians are supposed to play at really high intensities during long periods of time, and they have to do it with the best musical quality. Therefore, traditional methods of study are not enough to fulfil these needs. The objective of the present work is to investigate about musical practice from the perspective of the theory of sportive training, and to apply it in a full season, so it can be demonstrated how the planning of study can improve significantly the efficiency of artistic performance.