L'intèrpret com a transeünt d'una promenade espaciotemporal

Abstract

Aquest treball suggereix l’existència d’una assumpció implícita de la consciència d’espai en la interpretació musical. A través de l’espacialitat del so, la música assoleix la seva doble condició de diacrònica i sincrònica, esdevenint, així, espacial. Un cop exposat el concepte de musi-tectura o la relació entre l’arquitectura i la música, i desgranades diverses i múltiples manifestacions de l’espacialitat en la música, il·lustrades amb imatges i referències arquitectòniques, el treball aplica, a la interpretació musical, el concepte de promenade arquitectònica, emprant models concrets com són el projecte final d'arquitectura de l’autor del present treball i Quadres d’una exposició de Mússorgski, endinsant-nos en les qualitats integradores, transformadores i trans-escalars de la promenade espaciotemporal.

El presente trabajo sugiere la existencia de una asunción implícita de la conciencia de espacio en la interpretación musical. A través de la espacialidad del sonido, la música alcanza su doble condición de diacrónica y sincrónica, transformándose, así, en espacial. Una vez expuesto el concepto de musi-tectura o la relación entre la arquitectura y la música, y tras desgranar múltiples y diversas manifestaciones de la espacialidad en la música, ilustradas mediante imágenes y referencias arquitectónicas, el trabajo aplica a la interpretación musical el concepto de promenade arquitectónica, utilizando modelos concretos como son el proyecto final de arquitectura del autor del presente trabajo y Cuadros de una exposición de Mussorgsky, adentrándose en la cualidades integradoras, transformadoras y transescalares de la promenade espaciotemporal.

The aim of this paper is to suggest the existence of an implicit assumption of a conscience of Space in musical interpretation –often called performance. By means of the spatiality of sound, Music reaches its double condition of both diachronic and synchronic, thus becoming spatial. Once having exposed the concept of Musi-tecture or the relationship between Architecture and Music, and presented the diverse and multiple manifestations of spatiality in Music, depicted by architectural images and references, the paper applies to musical interpretation the concept of architectural promenade, using specific models such as the author’s Architecture final project and Pictures at an Exhibition by Mussorgsky, exploring the integrative, transforming and transcalar qualities of spatial-temporal promenade.