El contratenor del siglo XXI

Abstract

En la actualidad asistimos a una verdadera edad de oro de la voz de contratenor, sin embargo existen especificidades y normas no escritas con respecto al tipo de repertorio que habitualmente canta y el código estético que utiliza. Mediante una perspectiva del último siglo indicamos los factores más importantes que han llevado a la imagen actual del contratenor, desde la emancipación de los male alto de los coros catedralicios ingleses hasta los avances en la ampliación del repertorio y las capacidades vocales de los cantantes con carreras internacionales de nuestra generación, pasando por la reapropiación del término “contratenor”, que remite a un determinado momento histórico y que sirve a la vez para justificar su existencia actual y para comenzar a formar una base del repertorio que le es propio.

En l'actualitat assistim a una veritable època daurada de la veu de contratenor, no obstant això, existeixen especificitats i normes no escrites pel que fa al tipus de repertori que habitualment canta i el codi estètic que utilitza. Mitjançant una perspectiva del darrer segle indiquem els factors més importants que han portat a la imatge actual del contratenor, des de l'emancipació dels male alto dels cors catedralicis anglesos fins als avenços en l'ampliació del repertori i les capacitats vocals dels cantants amb carreres internacionals de la nostra generació, passant per la reapropiació del terme “contratenor”, que remet a un determinat moment històric i que serveix a la vegada per a justificar la seva existència actual i per a començar a formar una base del repertori que li és propi.

Currently we attend to a true golden age of the countertenor voices, however there are specificities and unwritten rules related to the kind of repertoire they usually sing and the aesthetic code that they use. With a perspective of the last century we show the most important factors that have given as a result the actual countertenor image, since the emancipation of the male alto from the english cathedral choirs until the progresses in the fields of new repertoire or technical vocal achievements of the newest voices of our generation. One of the highlights of this process is the reappropriation of the term “countertenor”, that sends us to a specific historical moment and justifies its current use at the same time that sets the basis of its own repertoire.