Eguzkirantz: el saxofón en la música clásica: en busca de una escritura idiomática

Abstract

En este trabajo seguiremos la evolución del saxofón, desde sus inicios como instrumento de refuerzo dentro de la orquesta sinfónica hasta la época actual donde ha alcanzado una singularidad técnica y expresiva. Aunque desde sus orígenes el instrumento causó curiosidad y fascinación entre los compositores, el desconocimiento de su técnica provocó que la mayoría de obras estuvieran influenciadas por lenguajes de otros instrumentos orquestales. Por suerte, a lo largo de la historia el lenguaje saxofonístico clásico ha ido evolucionando gracias a la colaboración entre intérpretes y compositores, hasta convertirse en algo propio y único, consiguiendo así explotar al máximo las capacidades de este instrumento y su versatilidad.

En aquest treball seguirem l'evolució del saxo, des dels seus inicis com instrument de reforç dins de l'orquestra simfònica fins l'època actual, on ha obtingut una singularitat tècnica i expressiva pròpia. Malgrat que des dels seus orígens, l'instrument va causar curiositat i fascinació entre els compositors, el desconeixement tècnic va provocar que la majoria d'obres que s'escrivien estiguessin influenciades per llenguatges propis d'altres instruments orquestrals. Per sort, al llarg de la història el llenguatge saxofonístic clàssic ha anat evolucionant gràcies al diàleg entre intèrprets i compositors, fins convertir-se en quelcom propi i únic, aconseguint d'aquesta manera explotar al màxim les capacitats d'aquest instrument i la seva versatilitat.

In this work we will explore the evolution of the saxophone from its invention as a reinforcing instrument within the symphony orchestra to the present day, where it has reached a high technical and expressive standard. Although since its creation the instrument caused curiosity and fascination between composers, the ignorance of its technique lead to the majority of works written for it to be influenced by languages of other orchestral instruments. Fortunately throughout history the language of the classical saxophonist has evolved, thanks to the collaboration between performers and composers, to become something original and unique and thus fully exploiting the capabilities and versatility of this instrument.