Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributorEscola Superior de Música de Catalunya
dc.contributorSurinyac, Josep
dc.contributor.authorGoñi Santamaria, Garazi
dc.date.accessioned2013-07-10T12:51:57Z
dc.date.accessioned2025-03-14T11:24:07Z
dc.date.available2013-07-10T12:51:57Z
dc.date.available2025-03-14T11:24:07Z
dc.date.created2013-05
dc.date.issued2013-07-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.12694/7220
dc.description.abstractNo podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins als corrents migratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes presos del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositors llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, una elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.ca
dc.description.abstractNo podemos pensar en una tradición musical latinoamericana si no es a partir de la relación y confrontación de las culturas indígenas, africanas y europeas, entendidas desde la colonización hasta las corrientes migratorias posteriores. Lo que se conoce como nacionalismo musical va más allá de las limitadas barreras de una nación, o de la utilización de melodías y ritmos tomados del folclore; consiste en todo un proceso de difusión y de asimilación que nos permite hablar de unas producciones sonoras propias, en este caso argentinas, cubanas o brasileñas. En medio de este contexto, los compositores latinoamericanos de música culta han tenido que hacer una difícil elección entre la música europea y la de sus propios países, una elección que mediante este trabajo me gustaría destacar.spa
dc.description.abstractIn order to understand the Latin American musical tradition, we need to closely examine the connections and relationships that have taken place among Indigenous, African, and European cultures from colonization through later migratory flows. What is known as Musical Nationalism goes beyond the limited barriers of a nation or the use of melodies and rhythms drawn from folklore; it consists of a diffusion and assimilation process that makes it possible to talk about musical works of their own, such as Argentinian, Cuban, or Brazilian pieces. In this context, Latin American composers of art music had to make a difficult choice between European music and that of their own countries, a choice I would like to highlight in this essay.eng
dc.format.extent57 p.cat
dc.language.isocatcat
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 3.0 International
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
dc.subject.otherTFG Música clàssica i contemporània
dc.titleMúsica d’Amèrica Llatina del segle XX: el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cuba
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscat
dc.embargo.termscapcat
dc.subject.lemacMúsica--Amèrica Llatina--S. XX
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Argentina--S. XX--Anàlisi i apreciació
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Brasil--S. XX--Anàlisi i apreciació
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Cuba--S. XX--Anàlisi i apreciació


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

info:eu-repo/semantics/openAccess
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/