Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributorEscola Superior de Música de Catalunya
dc.contributorSurinyac, Josep
dc.contributor.authorGoñi Santamaria, Garazi
dc.date.accessioned2013-07-10T12:51:57Z
dc.date.accessioned2025-03-14T11:24:07Z
dc.date.available2013-07-10T12:51:57Z
dc.date.available2025-03-14T11:24:07Z
dc.date.created2013-05
dc.date.issued2013-07-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.12694/7220
dc.description.abstractNo podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositors llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.cat
dc.description.abstractIn order to understand the Latin American musical tradition, we need to have a close look at the connections and relationships that have taken place among the Indigenous, African and European cultures from the colonization till the later migratory flows. What has been known as Musical Nationalism goes beyond the limited barriers of a nation or of the use of melodies and rhythms taken from folklore; it consists of a diffusion and assimilation process that makes it possible to talk of sonorous works of their own, as in this case they would be Argentinian, Cuban, or Brazilian. In this context, Latin American intellectual music composers had to make a difficult choice between the European music and that of their own countries; a choice that I would like to emphasize by means of this essay.eng
dc.description.abstractNo podemos pensar en una tradición musical latinoamericana si no es a partir de la relación y confrontación de las culturas indígenas, africanas y europeas, entendidas desde la colonización hasta las corrientes inmigratorias posteriores. Lo que se conoce como nacionalismo musical va más allá de las limitadas barreras de una nación, o de la utilización de melodías y ritmos sacados del folclore; consiste en todo un proceso de difusión y de asimilación que sí que nos hace posible hablar de unas producciones sonoras propias, en este caso argentinas, cubanas o brasileñas. En medio de este contexto, los compositores latinoamericanos de música culta han tenido que hacer una difícil elección entre la música europea y la de sus propios países, elección que mediante este trabajo me gustaría destacar.spa
dc.format.extent57 p.cat
dc.language.isocatcat
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 3.0 International
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.otherTFG Música clàssica i contemporània
dc.titleMúsica d’Amèrica Llatina del segle XX: el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cubacat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscat
dc.embargo.termscapcat
dc.subject.lemacMúsica--Amèrica Llatina--S. XX
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Argentina--S. XX--Anàlisi i apreciació
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Brasil--S. XX--Anàlisi i apreciació
dc.subject.lemacPiano, Música per a--Cuba--S. XX--Anàlisi i apreciació


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

info:eu-repo/semantics/openAccess
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/