La retorica delle sarabandes: ricerca retorica nelle prime tre sarabandes delle Sechs Partiten für klavier di J. S. Bach

Abstract

Aquesta tesi té com a objectiu estudiar el ball de la sarabanda com una obra mestra de la música, la retòrica i la poesia a tres de les Sechs Partiten für Klavier de J.S. Bach (BWV 825-830). L'estudi realitzat és bàsicament retòric: permet trobar i interpretar l'estructura oratoripoètica del discurs musical-literari als tres balls escollits i també marcar els aspectes més comuns de la rítmica i de l'ornatus. L'enfocament permet observar, amb una mirada de comparació, la presència d'un camí retòric comú a les tres sarabandes, que evoluciona gradualment, diferenciant-les clarament: això aconsegueix avaluar aquesta dansa en el ple vigor i la màxima expressió, que la fan ser el moviment de més alta emoció de cada Partita.

This final dissertation examines the sarabande dance in three of Sechs Partiten für klavier by J.S. Bach (BWV 825-830) and aims to prove them as a masterpiece of music, rhetoric and poetry. The study is based on a rhetorical analysis that allows to find and interpret the oratorical-poetic structure of the literary-musical discourse in the three dances, bringing to light the most salient aspects of rhythm and ornatus. This approach allows for comparing the three sarabandes and finding a common rhetorical path, which evolves gradually, clearly differentiating them: it succeeds in making this type of dance full of force and expression, actually making it the highest and most moving movement of each Partita.

Esta tesis tiene como objetivo estudiar el baile de la zarabanda como una obra maestra de la música, la retórica y la poesía en tres de las Sechs Partiten für Klavier de J.S. Bach (BWV 825-830). El estudio realizado es básicamente retórico: permite encontrar e interpretar la estructura oratoriopoética del discurso musical-literario en los tres bailes elegidos y también marcar los aspectos más comunes de la rítmica y del ornatus. El enfoque permite observar, con una mirada de comparación, la presencia de un camino retórico común a las tres zarabandas, que evoluciona gradualmente, diferenciándolas claramente: esto logra evaluar esta danza en su pleno vigor y su máxima expresión, que la hacen ser el movimiento de más alta emoción de cada Partita.