A methodology for the sonic analysis of modern pop music : critical listening and its apllication in four top mixes from 2020

Abstract

En els últims anys, el procés de postproducció de música ha guanyat importància entre els artistes i l'opinió popular. En molts casos, l’enregistrament, la producció i la mescla exposen el que fa única a la música i contribueixen en gran manera a l'interès i l'atracció d’aquesta. El meu interès personal en el gènere pop i en l'anàlisi musical, així com la falta de recerca en aquest tema, han posat de manifest la necessitat de buscar un mètode d'anàlisi sonor per a la música pop, útil tant per a aficionats com per a músics professionals. La pregunta que vull respondre és: Com es poden desenvolupar i descriure, de manera sistemàtica, els elements sonors que caracteritzen les cançons pop? Amb aquesta intenció, exploraré i descriuré les característiques de la música pop amb l'ajuda d'eines digitals d'anàlisi musical i demostraré el mètode trobat en quatre casos pràctics. Al final, espero poder reflexionar sobre la forma en què la postproducció modela la música. Aquest treball té com a objectiu servir com a model i guia per a l'escolta crítica i l'anàlisi sonora, basat en el llibre “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song”, del professor William Moylan, amb la intenció de simplificar la informació trobada en el llibre, ja que considero que el seu nivell d'especificació dificulta la comprensió per als lectors aficionats. Per aquesta raó, he conformat un mètode d'anàlisi, des dels aspectes clau de la seva metodologia, completat amb informació teòrica sobre el so, la psicoacústica i les tècniques de mescla, per aconseguir la comprensió general sobre el so i les seves característiques, que després he aplicat per analitzar música pop. El resultat final és una guia extensa sobre l'anàlisi sonora centrada en tres elements principals sobre els quals podem descriure una peça de música: timbre, espai i sonoritat/dinàmica. Aquesta informació es recopila a través de l'escolta crítica i es contrasta amb diverses eines d'anàlisi digital, i després s’estructura i es compara, per aconseguir una comprensió general d'aquesta peça de música i entendre com hi contribueixen la producció i la mescla.

En los últimos años, el proceso de postproducción de música ha ganado importancia entre los artistas y la opinión popular. En muchos casos, la grabación, producción y mezcla de una canción exponen aquello que la hace única y contribuyen en gran medida al interés y la atracción de la misma. Mi interés personal en el género y en el análisis musical, así como la falta de investigación sobre este tema, han puesto de manifiesto la necesidad de buscar un método de análisis sonoro para la música pop, útil tanto para los aficionados como para los músicos profesionales. La pregunta que quiero responder es: ¿Cómo se pueden desarrollar y describir de manera sistemática los elementos sonoros que caracterizan a las canciones pop? Con esta intención, exploraré y describiré las características que particularizan a la música pop con la ayuda de herramientas de análisis musical digital y demostraré el método de análisis encontrado en cuatro casos prácticos. Al final, espero poder reflexionar sobre la forma en que la postproducción moldea la música. Este trabajo tiene como objetivo servir como modelo y guía para la escucha crítica y el análisis sonoro, basado en el libro “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song”, del profesor William Moylan, con la intención de simplificar la información encontrada en el libro, puesto que considero que su nivel de especificación se convierte en un impedimento para los lectores aficionados. Por esto, he configurado un nuevo método de análisis, desde los aspectos clave de su metodología, complementado con información teórica sobre el sonido, la psicoacústica y las técnicas de mezcla, para conseguir la comprensión general sobre el sonido y sus características, que luego he aplicado para analizar música pop. El resultado final es una guía extensa sobre el análisis sonoro centrado en tres elementos principales sobre los cuales podemos describir una pieza de música: timbre, espacio y sonoridad/dinámica. Esta información se recopila a través de la escucha crítica y se contrasta con herramientas de análisis digital, después se estructura y se compara, con el fin de conseguir una comprensión general de esta pieza de música y entender de qué manera contribuyen la producción y la mezcla.

In recent years, the post-production process of music has gained importance among artists and popular opinion. In many cases, recording, producing, and mixing shape the song, highlighting what makes it unique and contributing greatly to the interest and appeal of the music. My personal interest in the genre and in music analysis, along with the lack of research on this matter, has prompted the need to seek a sonic analysis method for pop music, useful for both interested amateurs and professional musicians. The question I aim to answer is: How can one systematically unfold and describe the sonic elements that characterize pop songs? With this intention, I will explore and describe the features that define pop music with the help of digital musical analysis tools. I will demonstrate the approach found in four different practical cases, and in the end, I hope to be able to reflect on how post-production shapes music. This work aims to serve as a model and a guide to critical listening and sonic analysis based on the book “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song”, by Professor William Moylan, with the intent to simplify the information found in the book, as its level of detail can be daunting for amateur readers. A new analysis method has been formed, from the key aspects of his methodology, and complemented with theoretical information on sound, psychoacoustics, and mixing techniques, to achieve general comprehension of sound and its characteristics, which is then applied to analyze pop music. The end result is an extensive guide on sonic analysis focused on three main elements used to describe a piece of music: timbre, space, and loudness/dynamics. This information is gathered through critical listening and compared with various digital analysis tools, then structured and contrasted to achieve a general understanding of the piece of music and the contributions that production and mixing make to it.