De l'Ésser Suprem a l'Alegria: música, himnes i secularització en època revolucionària

Abstract

Aquesta recerca gira al voltant de la identificació del paper que va jugar la música en la construcció de sentit estètic durant la dècada revolucionària francesa (1789-1799). L'atenció va dirigida a obres i escrits musicals especialment rellevants per a la delimitació d'un camí que travessa diverses transformacions de l'experiència musical, vinculables, al seu temps, amb l'experiència sociopolítica en la França de finals de s. XVIII. Sempre de la mà de les arts escèniques, l'estudi que segueix reivindica el lloc de la música en la història de les idees estètiques i es pregunta, finalment, per la rellevància del projecte musical revolucionari a l'hora d'explicar la nova potencialitat idealista de l'art, característica del s. XIX.

Esta investigación discute el papel que jugó la música en la construcción de sentido estético durante la década revolucionaria francesa (1789-1799). La atención se dirige a obras y escritos musicales especialmente relevantes para la delimitación de un camino que atraviesa distintas transformaciones de la experiencia musical, vinculables, a su tiempo, con la experiencia sociopolítica en la Francia de finales de s. XVIII. Siempre de la mano de las artes escénicas, el estudio que sigue reivindica el lugar de la música en la historia de las ideas estéticas y se pregunta, finalmente, por la relevancia del proyecto musical revolucionario a la hora de explicar la nueva potencialidad idealista del arte, característica del s. XIX.

This research explores the role music played in the generation of aesthetic coherence during the French revolutionary decade (1789-1799). Attention is devoted to musical compositions and texts that are considered to be especially relevant for the demarcation of a clear path, which goes through diverse transformations in musical experience —relatable, in due course, with socio-political experience in late eighteenthcentury France. Always hand in hand with performing arts, the following investigation asserts the place of music in the history of aesthetic ideas, and finally examines the relevance of the revolutionary musical project at the time of explaining the new idealistic potential of art, characteristic of the nineteenth century.