L'autointerpretació : un joc creatiu

Abstract

L'especialització dels instrumentistes de música tradicional, cada vegada més gran, fa plantejar-se diferents problemàtiques referents al repertori. D'una banda, el ja existent propi dels instruments tradicionals esdevé, en alguns casos, limitat per a les noves característiques dels intèrprets i, d'altra, l'entrada a l'acadèmia aporta tota una sèrie d'influències musicals, tècniques i teòriques. Per això es fa necessària la cerca per part dels intèrprets contemporanis de música tradicional d'un repertori amb noves característiques que responguin a les seves necessitats. Aquí es presenta una proposta on la composició pren un paper preponderant en aquesta cerca, mostrant una imatge d'intèrpretcompositor quasi desconeguda en aquest àmbit i acompanyant la amb una sèrie de reflexions entorn als conceptes, tant antics com actuals, que l'adjectiu “tradicional” suscita en trobar-se dins un nou context artístic.

La especialización de los instrumentistas de música tradicional, cada vez mayor, hace plantearse diferentes problemáticas referentes al repertorio. Por un lado, el ya existente propio de los instrumentos tradicionales resulta, en algunos casos, limitado para las nuevas características de los intérpretes y, por otro, la entrada en la academia aporta toda una serie de características musicales, técnicas y teóricas. Por eso se hace necesaria la búsqueda por parte de los intérpretes contemporáneos de música tradicional de un repertorio con nuevas características que respondan a sus necesidades. Aquí se presenta una propuesta donde la composición toma un papel preponderante en esta búsqueda, mostrando una imagen de intérprete-compositor casi desconocida en este ámbito y acompañándola con una serie de reflexiones entorno a los conceptos, tanto antiguos como actuales, que el adjetivo “tradicional” suscita al encontrarse dentro de un nuevo contexto artístico.

The bigger specialization of the instrumentalists of traditional music makes necessary to consider different problems regarding repertoire. On one hand, the one that already exists for the traditional instruments works out, in some cases, limited for the new characteristics of performers and, on the other hand, the coming into academy contribute with a big amount of musical, technical and theoretical features. That's the reason why a searching of a new repertoire with new characteristics suitable for the necessities of the contemporary traditional music players is necessary. Here, a proposal where the composition plays an essential role on this searching is presented, showing an image of performercomposer almost unknown in this field and accompanying it with a series of thinking involving the concepts, both the old and the current ones, that the adjective “traditional” arouses in a new artistic context.