Abans del jazz: el saxo en l'òpera francesa del segle XIX

Abstract

El saxòfon, inventat a mitjans del segle XIX, va ser utilitzat abans en l’òpera que en la música orquestral. En aquest treball s’ha pretès elaborar un llistat amb les òperes en les quals hi intervé l’instrument, focalitzant l’estudi en les òperes franceses del segle XIX i principis del XX. S’ha analitzat el paper que realitza el saxo en cada obra en relació a la música i l’argument, posant èmfasi en l’aspecte hermenèutic, alhora que s’ha intentat entendre els motius que han portat als compositors a incloure’l en les seves òperes. Des de la primera òpera amb saxo, Le dernier roi de Juda (1844), de Georges Kastner, en la qual utilitza un saxo baix, fins a La Légende de Saint Christophe (1915), de Vincent d’Indy, s’ha estudiat l’evolució del paper del saxòfon en diferents òperes i la seva simbologia.

El saxofón, inventado a mediados del siglo XIX, fue utilizado antes en la ópera que en la música orquestal. En este trabajo se ha pretendido elaborar un listado con las óperas en las que interviene el instrumento, focalizando el estudio en las óperas francesas del siglo XIX y principios del XX. Se ha analizado el papel que realiza el saxo en cada obra en relación a la música y al argumento, poniendo énfasis en el aspecto hermenéutico, a la vez que se ha intentado entender los motivos que han llevado a los compositores a incluirlo en sus óperas. Desde la primera ópera con saxo, Le dernier roi de Juda (1844), de Georges Kastner, en la cual utiliza un saxo bajo, hasta La Légende de Saint Christophe (1915), de Vincent d’Indy, se ha estudiado la evolución del papel del saxofón en diferentes óperas y su simbología.

The saxophone, invented in the mid-nineteenth century, it was used earlier in the opera than in orchestral music. In this work it has tried to develop a list of operas in which the instrument takes part in, focusing the study on French operas of the nineteenth century and early twentieth century. It has analyzed the role that the saxophone plays in each work in relation to the music and the story, emphasizing the hermeneutical aspect, at the same time that it has tried to understand the reasons that led composers to include it in their operas. From the first opera with sax, Le dernier roi de Juda (1844), of Georges Kastner, which uses a bass saxophone, to La Légende de Saint Christophe (1915), of Vincent d’Indy, it has studied the evolution of the role of the saxophone in various operas and its symbolism.