La dualidad de Robert Schumann: genio y locura, una gran simbiosis

Abstract

L’artista romàntic és la inspiració, la bogeria, la passió. És el geni, el visionari, l’incomprès. En aquest treball, es personifiquen totes aquestes característiques en una única figura, la de Robert Schumann, i s’aconsegueix això mitjançant un estudi de la influència de la seva psicopatologia en les seves composicions. Schumann plasma, en paper, un aparent caos intern, i ho fa en forma de música. S’analitzaran algunes de les seves obres per a piano i Lied per tal d’esbrinar com afectaven els seus alts i baixos emocionalment anòmals en la quantitat i la qualitat compositiva.

El artista romántico es la inspiración, la locura, la pasión. Es el genio, el visionario, el incomprendido. En este trabajo, se personifican todas estas características en una sola figura, la de Robert Schumann, y esto se consigue mediante un estudio de la influencia de su psicopatología en sus composiciones. Schumann plasma, en papel, un aparente caos interno , y lo hace en forma de música. Se analizarán algunas de sus obras para piano y el Lied con tal de averiguar cómo afectaban sus altibajos emocionalmente anómalos en la cantidad y la calidad compositiva.

The Romantic artist is the inspiration, the madness, the passion. He is the genius, the visionary, the misunderstood. In this thesis, all these characteristics are personified in Robert Schumann through a study of the influence of his psychopathology on his compositions. Schumann captures a seeming inner chaos through his music. Some of his piano and Lied works will be analyzed to determine how his erratic ups and downs influenced his compositional quality and quantity.