Gustav Leonhardt i els seus registres discogràfics de J.S. Bach : una aproximació estilística a les gravacions de la partita BWV 829

Abstract

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha estat un dels pioners en el revival de la música antiga i és una figura clau en el desenvolupament de la interpretació de la música per a clavicèmbal en la segona meitat del segle XX. L’evolució tècnica, la construcció d’instruments cada cop més fidels als exemplars originals, l’ampliació del repertori i la manera com s’interpreta van de la mà d’aquest intèrpret. La hipòtesi que es pretén demostrar al llarg d’aquest treball és que Gustav Leonhardt va viure una evolució interpretativa al llarg de la seva carrera. S’investiga a partir de la comparació discogràfica de les dues gravacions de la Partita BWV 829 de J. S. Bach enregistrades al 1968 i al 1986, amb 18 anys de diferència.

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha sido uno de los pioneros en el revival de la música antigua y una figura clave para el desarrollo de la interpretación de la música para clavecín de la segunda mitad del siglo XX. La evolución técnica, la construcción de instrumentos cada vez más cercanos a los ejemplares originales, la ampliación del repertorio y la manera en como se interpreta, van de la mano de este intérprete. La hipótesis que se quiere demostrar a lo largo de este trabajo es que Gustav Leonhardt vivió una evolución interpretativa a lo largo de su carrera. Se investiga a partir de la comparación discogràfica de las dos grabaciones de la Partita BWV 829 de J. S. Bach grabadas al 1968 y al 1986, con 18 años de diferencia.

Gustav Leonhardt (1928-2012) has been one of the pioneers of the early music revival and a key figure in the development of the interpretation of music for harpsichord in the second half of 20th century. The technical developments, the progress in the harpsichord construction, becoming ever closer to the original instruments, the extension of the repertoire and how it’s performed go hand in hand with this musician. The dissertation developed in the following pages is adressed to demonstrate that Gustav Leonhardt lived an interpretative evolution throughout his career. This hypothesis is investigated in the light of the comparison of his two recordings of the Partita BWV 829 by J. S. Bach, that date back to 1968 and 1986.